Back قصر نيريو راموس Arabic Palaciu Nereu Ramos AST Палац Нацыянальнага кангрэса Бразіліі Byelorussian National Congress Palace English Palacio Nereu Ramos Spanish Palais du Congrès national French Բրազիլիայի ազգային կոնգրեսի պալատ Armenian 国会議事堂 (ブラジル) Japanese Палата на Националниот конгрес на Бразил Macedonian Palácio do Congresso Nacional Portuguese
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (pt-br) Palácio do Congresso Nacional  | |||
| Epònim | Nereu Ramos | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici parlamentari | |||
| Part de | Pilot Plan of Brasília (en)  | |||
| Arquitecte | Oscar Niemeyer | |||
| Enginyer estructural | Joaquim Cardozo | |||
| Primera menció escrita | 1960 | |||
| Construcció | 1960 | |||
| Obertura | 21 abril 1960 | |||
| Ús | Congrés Nacional del Brasil | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Estil Internacional modernitat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Brasília (Brasil) | |||
| Localització | Plaça dels Tres Poders | |||
| ||||
| Format per | Plenário Ulysses Guimarães (pt) Plenário do Senado Federal (pt) | |||
| Bé declarat patrimoni pel IPHAN | ||||
| Data | 2007 | |||
El Palau Nereu Ramos,[1][2][3] també anomenat Palau del Congrés Nacional,[4][5] és la seu del Congrés Nacional de Brasil. Inaugurat el 1960, va ser dissenyat per Oscar Niemeyer, amb càlculs estructurals de Joaquim Cardozo.[6] Es troba a la Plaça dels Tres Poders a Brasília. El seu nom homenatja a Nereu d'Oliveira Ramos, 20° president de Brasil.
- ↑ «Ponto Turístico: Congresso Nacional de Brasília - Visitação Agendada». melhorespontosturisticos.com.br.
- ↑ «Passeie pelas obras monumentais e charmosas projetadas por Niemeyer - Fotos - UOL Viagem».
- ↑ «História dos pontos turísticos de Brasília - Brasil VIP - Passagens Aéreas», 17-02-2014.
- ↑ «Contato». www2.camara.leg.br. Arxivat de l'original el 13 de septiembre de 2016. [Consulta: 24 enero 2017].
- ↑ «Arquitetura — Visite O Congresso». www2.congressonacional.leg.br.
- ↑ «A poesia concreta de Joaquim Cardozo». VEJA. Arxivat de l'original el 20 de agosto de 2013.